Vés al contingut

Duresa d'indentació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La duresa d'indentació, en anglès: Indentation hardness, es mesura amb proves que determinen la duresa que té un material davant una deformació que no afecti la peça analitzada completament (deformació local). Hi ha diverses proves en les quals el material a examinar és indentat (penetrat) per una peça de material més dur que el material analitzat fins que es forma una impressió. Aquests tests es poden fer a escala microscòpica o a escala macroscòpica.

En provar els materials, la duresa d'indentació està correlacionada linealment amb la resistència a la tensió.[1] Aquesta relació és important econòmicament donat que permet tests no destructius de materials.

Tipus de proves de duresa d'indentació

[modifica]

Els mesuraments de la duresa quantifiquen la resistència d'un material a la deformació plàstica. Els test de la duresa d'indentació es poden dividir en dues classes: tests de microindentació i tests de macroindentació. Els de microindentació típicament tenen forces menors de 2 Newton.[2]

Entre les possibles proves de macroindentació hi ha:


En la microndentació es fa servir un undentador de diamant de geometria especificada que s'imprimeix en la superfície de la mostra a examinar. La força aplicada (en anglès: comunament dita "load") és d'1 a 1000 gf. Les indentacions que es produeixen són d'uns 50 μm. És difícil estandarditzar els mesuraments de microduresa.

Els tests més usats en microidentació, coincideixen amb alguns de la macroduresa i són:

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]